Quins canvis psicològics estan emergint amb l'actual crisi sanitària?

Raquel Maresma. La clau, 1583. Abril, 2020.

Inicio » Publicacions » Quins canvis psicològics estan emergint amb l’actual crisi sanitària?

Segons Watzlawick, Weakland i Fisch, tres són bàsicament els mecanismes a través dels quals les persones acabem transformant en problemes, aspectes que a priori només estaven emergint com a dificultats. Tracto de resumir-los:
1. Negant la dificultat com si aquesta no hagués apuntat el cap, és a dir, no emprenent les accions que haguessin d’iniciar-se.

2. Tractant de modificar situacions que són immodificables, és a dir, realitzant determinats comportaments que no són necessaris i que per tant, es tornen ineficaços.

3. Cometent un error de tipus lògic i començant un parany sense fi… on, a més intent de solució, major es converteix el problema.

Si les repassem una a una, totes aquestes respostes són les que a nivell individual hem anat donant (sempre amb la millor de les nostres intencions) davant la crisi sanitària que estem vivint:

Hi ha hagut aquells que, al principi de la crisi, van passar dies necessitant negar la rellevància de la situació, em refereixo a aquelles persones a les quals el seu entorn més pròxim va haver d’anar explicant-los dia a dia la necessitat de prendre mesures preventives de salut.

Uns altres, que han optat per l’extrem oposat i que van iniciar un sense fi d’accions desesperades per aconseguir l’inassolible: un estat utòpic de benestar en el qual ja no era possible situar-se.

Tots sabem que em refereixo a aquelles persones que van omplir les seves cases de rotllos de paper higiènic i caixes d’ous, bàsicament.

Llegir artícle